COM HAN DE SER ELS CONTES PER A LA PAU?

Com han de ser els contes per a la pau?
Imatge: Pixabay

Òbviament els contes han de transmetre uns determinats valors. És inevitable que els contes continguin explícita o implícitament una moral i una ètica. És quelcom inherent a la naturalesa humana, doncs no fa falta recordar que l’home, a més d’animal, és un ésser social, i per tant, ètic i moral. Cal, però, deixar molt clar un aspecte arribats en aquest punt; a través dels contes que expliquem i que contenen valors, hem d’intentar evitar caure en l’error de creure que la nostra perspectiva sobre el conte és l’única i la vertadera, fet que provoca un tancament de l’esperit i no afavoreix el creixement moral del que parlàvem. Justament, si l’educació per a la pau ens ensenya que el món és complex i divers, cal que nosaltres mateixos, explicant contes, estiguem oberts a les diferents interpretacions del conte. Al final, però, la veritat amagada rere les formes simples del conte acaba caient pel seu propi pes.

Aquest contes moralistes pretenen ser útils als infants transmetent l’experiència passada i les ensenyances apreses al llarg de molts segles; l’experiència és sabia i sovint no hi parem massa atenció. No hem de renegar de tots aquests tipus de contes, però sí que hem d’anar amb compte, i sobretot, quan la moral que se’ns presenta és la moral del S.XVII i XVIII, com és el cas de tots els contes de Grimm i Perrault. La moral que es transmet pot ser molt vàlida per a un moment determinat, però també hem d’entendre que els temps canvien, les societats i els seus individus també, i el món cada vegada és més complex, de manera que algunes morals queden inutilitzades en el nostre món d’avui. Els contes morals ens poden ser útils, perquè ens transmeten ensenyances ja apreses del passat, sempre i quant tinguin un mínim de correlació amb el nostre món i situació d’avui en dia. Caldrà anar en compte, sobretot, amb les reminiscències d’una societat patriarcal que queden en els contes tradicionals; la figura de la dona, per exemple, ja no s’adiu a la realitat del nostre moment, per tant, haurem de fer ús de la nostra imaginació i creativitat per adaptar-los a l’actualitat.

El conflicte és fruit de la diversitat i la diferencia i aquests són dos valors que també, i sobretot en el nostre món d’avui dia, cal plasmar a través dels contes. Els contes tradicionals d’altres països són molt útils per veure aquestes diferències, per parlar de diferents costums, o maneres d’entendre la cosmologia.

El conte ha de mostrar maneres d’enfrontar-se al conflicte de manera no violenta, la lluita i l’agressió no són vàlides. Les rondalles èpiques sobre herois medievals i cavallers acostumen a ser bèl·liques i cal anar amb compte; perquè no posem una mica de màgia al conte com fan les fades de la Bella dorment i convertim les armes i fletxes en flors i altres sistemes de lluita no violenta? En canvi, aquelles actituds en els contes que proposen enfrontar el conflicte amb humor, o bé amb astúcia, o amb diàleg, o amb perdó i generositat, són molt vàlids per a explicar a petits i grans. És molt interessant veure com els nens s’interessen per veure com s’ho farà el protagonista per sortir-se’n d’un mal pas; de fet el que fan és estar atents per buscar els recursos i les tècniques per si de cas mai ells es troben en una situació similar. Si el seu heroi davant d’un problema treu l’espasa per defensar-se, l’infant quan trobi un problema en el joc respondrà amb actituds similars; en canvi, si el seu heroi és humil i enfronta els problemes amb el diàleg, segurament l’infant imitarà aquest recurs. Els contes, doncs, han d’oferir un enorme ventall de recursos per afrontar els conflictes de manera no violenta!

No cal que els contes i la història narrada en sí, ni tampoc els personatges siguin vertaders, però si que ho ha de ser l’ensenyança que hi ha al darrere. Anthony de Mello, recorda la força que tenen els contes per transmetre aquesta veritat, i per això que puguin ser de gran utilitat per a educar en i per la pau, però també per a utilitzar contes en determinats moment del procés de pau. També hem vist anteriorment com un conte pot ajudar en la resolució del conflicte a explicar tots els fets i treure a la llum veritats que ningú s’atreveix a dir.

Són molts altres els valors que cal transmetre a través dels contes, però molts d’ells queden a mercè del sentit comú de cadascú perquè són valors que sempre han estat presents en les nostres rondalles: el compartir, la sinceritat, la paciència, l’estimació, la generositat, la humilitat, etc. És el narrador qui té la responsabilitat d’escollir bé els seus contes, transmetre’ls a consciència i sempre deixar un marge de neutralitat perquè sigui “l’escoltacontes” qui extregui les conclusions i opinions pertinents.

La versalitat i adaptabilitat del conte el fan completament apte com a eina per a treballar per la pau enmig d’un món complex que demana flexibilitat en les formes. Així com ens deien que no hi havia fórmules màgiques per a l’educació, ni per a la negociació, ni per a la reconstrucció perquè cada cas era nou i únic, tampoc podem utilitzar els mateixos contes en situacions diferents. Tanmateix, el conte ja té inherent a la seva naturalesa aquesta capacitat prismàtica d’adaptar-se a cada nova situació i a cada nou auditori.

La meva veritat és un cant de fe i esperança per la pau; és la convicció que la pau s’aconsegueix amb esforç, dedicació i paciència.És la creença que a través de l’educació en i per la pau es pot fer molt per construir un nou món. És la seguretat que els contes, donades totes les característiques que hem explicat aquí, tenen un gran poder per influir i educar en i per la pau.