UNITAT DIDÀCTICA 1.3: ENTENDRE ELS CONFLICTES

Unitat didàctica 1.3: Entendre els conflictes.
Imatge: Pixabay

Cada persona interpreta els conflictes des del seu punt de vista. Els punts de vista, com les persones, són diferents. Tothom creu que és ell qui té la raó.

Quan hi ha un conflicto cadascú veu la seua part, anem a vore alguns contes per a reflexionar:

El conte no és sol un mer entreteniment infantil, té una màgia implícita i un poder que el fa apte per a educar en uns determinats valors. Cal que deixem enrere els tòpics, desinfantilitzem el conte, i entenguem que rere la seva estructura lingüiística més aviat simple i poc literaria, hi ha grans veritats per descubrir. De fet, el conte ha utilitzat sempre com a eina que permetia fer les coses comprensibles; així doncs trobem en molts els primers relats que són reculls de mitologies, històries narrades oralment que volien donar a conéixer i explicar els misteris del món. El conte ha estat present en totes les cultures i des de sempre en la narració oral, com a mitjà per a educar i ensenyar el que era correcte o no.

El conte és un art, ens ofereix un espai per a poder ser creatius i cercar la solución al problema. Aquest és el poder i la màgia que amaguen els contes rere aparences simples i infantils. És una qualitat necessària i suficient que justifica que són útils per a la nostra tasca de treballar per la pau des de l’educació i la mediació.

Davant aquest poder de transformació que tenen els contes per la seva capacitat d’educar emocionalment, promoure canvis de conductes, i de donar habilitats personals, considerem vàlid l’ús dels contes en l’educació però també com a técnica per a treballar aquesta transformació de les parts en el conflicto d’una mediació. Tot bon aprenentatge i procés educatiu acaba sent a la vegada una mesura de prevenció.

CONTE; “El plat de fusta”

Hi havia una vegada una familia formada pel matrimoni, el fill de nou anys i l’avi. Entre ells hi havia una bona harmonia. El pare i la mare treballaven per fer tirar endavant la casa i tots dos s’ocupaven de les tasques de la llar. El noi anava a escola, i era un bon estudiant i molt enginyós. Quan no era a estudi, es divertía jugant amb els seus amics com feien tots els nois d’aquest món.

L’avi ja era molt gran, i s’havia passat tota la vida treballant amb les seues mans de sol a sol. Malgrat això, la fatiga mai l’havia vençut per tal de proveir de menjar i benestar a la seua familia. Però tants afanys i tan prolongats li havien cobrat un tribut dolorós: les mans li tremolaven com les fulles d’un arbre sota el ven de la tardor.Tot i que s’esforçava molt, sovint li queien de les mans els objectes, i de vegades es trencaven i s’esmicolaven quan espentegaven contra terra.

Durant els àpats, no l’encertava en dur la cullera a la boca, i vessava el contingut damunt de les tovalles. Per mirar d’evitar-ho, procurava acostar-se al plat, però sovint acabava per terra trencat al damunt de les rajoles del menjador. I aixì un dia i un altre. Li sabia molt greu i es disculpava cada vegada que li passaven aquests contratemps. Hauria volgut conservar el vigor que tenia quan era jove. La mare, que era la seua filla, dissimulava tant comli era posible per tal de no avergonyir-lo.

• No et preocupis, avi. Això li pot pasar a qualsevol- li deia mentre l’acariciava suaument amb les mans.

Després recollia els trossos del terra tan discretament com podía. Però el pare, el seu gendre, no tenia els mateixos sentiments. Estava molt molest amb els tremolors de l’avi. Al final va prendre una decisió que va sorprendre i contrariar la resta de la familia: des d’aquell dia, l’avi menjaria a banda de la taula familiar i faria servir un plat de fusta. D’aquesta manera no embrutaria les estovalles ni trencaria la vaixella.

Des d’aleshores l’avi dinava i sopava en un racó del menjador amb el seu plat de fusta. Bellugava el cap a poc a poc amb resignació, i de tant en tant s’eixugava unes llàgrimes que li queien per les galtes. Era molt dur aceptar aquella humilació. Durant els àpats hi havia un silenci fred, incòmode; havien desaparegut les converses tranquil.les i els somriures. I així van pasar unes quantes setmanes. Una tarda, quan el gendre va tornar a casa, va trovar el seu fill embrancat en una tasca misteriosa: el noi treballava afanyadament un tros de fusta amb un ganivet de cuina. Treia encenalls amb molta cura, com si fos un hábil mestre artesà. El pare el va observar i, ple de curiositat, li va dir:

• Què estàs fent, fill, tan concentrat? És un treball manual que t’han manat fer a l’escola?
• No, papa- va respondre el noi.
• Potser fas un regal per a la mama?- va insistir el pare.
• Tampoc és un regal- va contestar el noi sense alçar la vista.
• Aleshores, què és? No m’ho pots explicar?
• I és clar que sí, papa. Estic fent un plat de fusta per al dia que tu sigues vell i et tremolin les mans.

I així va ser com l’home va aprendre la lliçó, i des d’aleshores l’avi va tornar a seure a la taula amb tota la familia.

Respectar és tractar a l’altre com si fossis tu mateix

Els conflictes són situacions:

• En les que dos o més persones entren en desacord.
• Perquè les seues posicions, interessos, desitjos o valors són incompatibles, o són percebudes com a incompatibles.
• Les emocions i els sentiments juguen un paper important.

Malgrat que col.loquialment s’utilitzen les paraules “conflicte” i “problema” com a sinònims, s’han de diferenciar. Es denomina “conflicte” a un problema en què els seus aspectes emocionals apareixen desbocats. I es denomina “problema” a un conflicte en el qual els seus aspectos emocionals estan sota control.

Problema: Èmfasi en l’objectivitat.

Conflicte: Èmfasi en la subjectivitat.

Quan el nivel emocional és tan baix que permet actuar molt fredament i el nivel de raonament és molt alt, estem davant un “dilema”, és a dir, davant alguna cosa que sols depèn de la presa de decisions en el procés, mentre que una altra emocionalitat i raonament condueixen a una situación que definirem com “confusió”, es a dir, que presenta massa complexitat.

Sovint s’associa la idea de conflicto amb un concepte que té connotacions negatives perquè:

• Es relaciona amb la forma que habitualment hem vist que es solen enfrontar els conflictes: la violencia, la destrucció o anul.lació d’una de les parts i no una solución justa i mútuament satisfactòria.
• Enfrontar-se a un conflicto significa “cremar” molta energía i temps.
• La majoria sent que no ha estat educat/da per enfrontar-se als conflictes d’una manera positiva i que, per tant, manquen eines i recursos.
• Es relaciona el concepte de conflicto amb el de violencia.
• Es té una gran resistència al canvi.

Per transformar aquesta visió negativa del conflicte en positiva, cal pensar en el conflicte com:

• Inherent i necessari en les relacions humanes. És inevitable.
• Expressió de necessitats.
• Oportunitat de desenvolupament personal i de millora de la convivencia.
• Consideració de la diversitat i la diferencia com un valor.
• Principal palanca de transformació social.

El problema no és la presència de conflictes, sinó el que es fa quan apareixen i la resposta que es dóna.