EL CONTE ÉS CULTURA I COMUNICACIÓ

El conte és cultura i comunicació
Imatge: Pixabay

• El conte és llenguatge.
• El llenguatge transforma l’estructura mental i la manera de percebre el món.
• Cal treballar el conte en mediació si volem educar en la cultura de pau i de noviolència.

• Si el conte promou la cultura de la pau des de les estructures del pensament ajuda també a la provenció de conflictes
  

Entenem que la comunicació és necessària i imprescindible i que defineix la naturalesa de les nostres relacions, perquè és comunicant-nos que ens relacionem. És impossible no comunicar-se: tan si ho fem de manera verbal, com analògica, sempre expressem: «Toda conducta es comunicación y no existe lo contrario de conducta: es imposible no comportarse.»

Per tant, en l’àmbit educatiu cal que dediquem esforços a ensenyar als nostres alumnes com es poden comunicar correctament. Una bona comunicació, amb un codi comú debase, és clau per estalviar conflictes i pseudoconflictes. Recordem en aquest punt que un altre dels esglaons de l’escala de prevenció és la comunicació.

En la dinàmica de la comunicació entre emissors i receptors podem combinar, normalment, dues opcions: acceptar o refusar la “relació” (que s’estableix entre emissor i receptor a l’iniciar l’acte comunicatiu) o el “contingut” (el missatge que es transmet). Es pot acceptar la relació i el contingut, es pot refusar tot, es pot refusar la relació però acceptar el contingut, i es pot acceptar el contingut refusant la relació. Ara bé, en la dinàmica de la comunicació es pot donar encara una altra variant: la desqualificació.                    Refusar la relació o el contingut vol dir no estar-hi d’acord; ara bé, desqualificar una relació significa no voler donar-li entitat a l’emissor, o no donar validesa al contingut. Silencis, abandonar l’espai, girar la cara, canviar el to o el tema de conversa, són elements d’una mala comunicació que produeix efectes en la relació entre les dues parts. Cal treballar la comunicació, tan del contingut (comunicació verbal) com de la relació (comunicació analògica: gestual, tonal, situacional, etc.). A través dels contes, ja que els transmetem a través del llenguatge (verbal i no verbal), podem treballar molt la comunicació relacional i de contingut, mostrant possibles conductes a ser apreses o bé rebutjades segons calgui. Podem educar als alumnes a entendre la realitat del conflicte mostrant quan hi ha realment un conflicteo quan ens trobem davant d’un pseudoconflicte, és a dir, un malentès fruit d’una mala comunicació i que de fons no hi ha necessitats contraposades. També podem educar, i donar pistes mentre expliquem el conte, sobre com a de ser una correcta comunicació, on el codi comú és essencial i l’escolta activa imprescindible.

El conte és l’art de narrar i de posar noms a les coses. Aquest fet pot semblar banal, però teòlegs, poetes, antropòlegs, filòsofs coneixen la seva importància; donar nom a les coses és donar-los un estatus d’existència, una identitat, un reconeixement, una dignitat. En els contes mitològics es fa ben evident el poder de la paraula a través de la qual, només sent nombrada, fa que les coses existeixin (vegi’s el Gènesi de la Bíblia i altres mites fundadors  d’altres cultures en els quals el déu en qüestió nombra, i en alguns casos tan sols pensa, tot el que ha d’existir en aquest món, i pel sol fet de dir-ho o pensar-ho passa de potència a acte).

Nombrar les coses pel seu nom és acceptar i reconèixer el seu estat d’existència. El conte, com a gènere que treballa la paraula i posa nom a les coses, ajuda a assentar les bases per a una correcta comunicació, és a dir, per a un codi comú que ens estalviï malentesos absurds. En una mediació escolar, el conte ajudarà a donar entitat al seu problema, a la seva pròpia realitat, i a la seva situació de manera que la puguin acceptar. Un conte que posi nom allò a què la víctima o l’agressor és incapaç de reconèixer (la por, l’abús, la falta de respecte, la inferioritat o la superioritat, la crueltat, l’enveja, l’egoisme,...) pot ajudar a les parts a reconèixer els seus propis sentiments i la seva pròpia realitat interior.

En aquest sentit el conte és sanador, com dèiem abans, justament perquè poder nombrar allò que quedava amagat i inconscient fa que esdevingui visible; aquest pas és imprescindible per poder acceptar-ho, assimilar-ho i posteriorment, superar-ho. El conte pot ser molt útil perquè,barrejant la realitat amb la fantasia, posa noms a les coses i pot ajudar a donar a la llum aquells aspectes més obscurs del conflicte. La veritat és un altre pilar fonamental per a fer possible la reconstrucció de la pau i la recuperació psicològica de les víctimes d’un conflicte.

Per altra banda, el conte també pot ajudar a comprendre la naturalesa del conflicte en si i a identificar a les parts el punt en el què es troben dins la dinàmica del conflicte. Si la història del conte narra un conflicte similar amb el qual es puguin identificar, la visualització serà molt més eficaç. A partir d’aquí, i podríem dir que només a partir d’aquí, és possible l’acceptació de la situació en què estan, un pas indispensable per a la correcta resolució del conflicte.                                   

Recordem que un dels objectius d’educar en i per la pau és promoure la cultura de la pau. L’educació és la clau per a construir la societat, així doncs, educar els nostres alumnes en la noviolència, en la pau, en el respecte, en la comunicació correcta, ajudarà a crear mica en mica una societat capaç de comprendre el conflicte com quelcom natural i positiu; serà una societat que tindrà competències i eines per enfrontar-se al conflicte traient-ne el millor resultat possible per a tothom, és a dir, una societat cooperativa; però a més seran persones que sabran preveure i provenir el conflicte. Aquest és l’objectiu de l’educació en i per la pau, i el conte se’ns apareix com una eina de gran potencial per construir aquesta cultura de pau, donada l’íntima correlació que hi ha entre llenguatge i pensament.